núm 8 
Tardor del 2011
Societat Catalana de Física

Inici

Sumari      5/8 


Reflexió i refracció amb agulles
David Campos
Es tracta de dues activitats amb agulles que ens permetran comprendre els conceptes objecte, imatge, distància objecte, distància imatge, observador, dioptre i mirall (òptica geomètrica). També podrem comprovar les lleis de la reflexió i de la refracció


Orientacions per al professorat

Temporalització

Dues o tres classes (entre la part pràctica, els càlculs i la resolució de les preguntes).

Alumnes als quals s’adreça l’experiència

Batxillerat, quan passin de l’òptica física a l’òptica geomètrica.
Si volem fer aquesta experiència a l’ESO, o abans que hagin estudiat òptica, els alumnes poden fer la primera pregunta de la refracció i la primera i l’última pregunta de la reflexió.




Full de l'alumnat: introducció


Objectiu


Comprendre conceptes bàsics de l’òptica geomètrica.

Comprovar les lleis de la refracció i de la reflexió.


Introducció

Quan la llum arriba a la superfície de separació de dos medis, experimenta reflexió i refracció, és a dir, una part de l’energia és reflectida i una altra part és refractada. En òptica geomètrica és més còmode utilitzar el concepte de raig que el de front d’ona per estudiar la propagació de la llum. Recordem que el raig és una línia perpendicular en tot moment al front d’ona i amb una fletxa que indica el sentit de propagació de la llum (vegeu la figura 1).

Reflexió

  • El raig incident, el raig reflectit i la normal (línia perpendicular al punt de la superfície en què es produeix la reflexió) es troben dins del mateix pla (pla d’incidència).
  • L’angle d’incidència i el de reflexió són iguals: (vegeu la figura 2a).

En relació amb la reflexió sobre les superfícies, podem tenir dues situacions diferents:


1) La reflexió especular: les irregularitats de la superfície són menudes en comparació amb la longitud d’ona de la llum. És a dir, la reflexió té lloc en una superfície molt plana microscòpicament. Per exemple, un mirall. Quan aquest és pla, les normals són paral•leles en tots els punts. Els angles entre els raigs incidents (), que provenen d’un punt objecte, són iguals als que hi ha entre els corresponents raigs reflectits (), tal com es pot veure en la figura 2a i 2b. Així doncs, els raigs reflectits es creuen virtualment en un punt per darrere de la superfície (), de forma que ( vegeu la figura 2b).
(Posició objecte) Posició del punt objecte respecte del vèrtex. Aquest últim és el punt en què es creua l’eix òptic amb el dioptre o el mirall.
(Posició imatge) Posició del punt imatge respecte del vèrtex.

2) La reflexió difusa: les irregularitats de les superfícies són de l’ordre de la longitud d’ona de la llum o més grans. Són rugoses, encara que a simple vista o amb el tacte això no s’apreciï. Per tant, les normals tenen direccions diferents en funció del punt de reflexió. En conseqüència, els raigs reflectits surten en direccions aleatòries. Així doncs, encara que sí que s’aprecia la llum reflectida (paret blanca), els raigs (la projecció) no es creuen formant cap imatge com en els miralls (vegeu la figura 2c).

Refracció

Quan un raig de llum canvia d’un medi que té una velocitat de propagació determinada a un altre que té una altra velocitat de propagació, la trajectòria rectilínia modifica la direcció (angle del raig respecte de la normal). Aquest raig refractat es troba en el mateix pla que el raig reflectit, el raig incident i la normal a la superfície. La llei que regeix matemàticament aquest fenomen s’anomena llei de Snell-Descartes:

En aquesta equació, és l’angle d’incidència, és l’angle de refracció i és l’anomenat índex de refracció. Aquesta magnitud és una característica del medi definida segons:

on és la velocitat de la llum en el buit () i és la velocitat de la llum en el medi en qüestió.

Dioptre

Sistema òptic format per dos medis transparents, homogenis i isòtrops separats per una superfície. Per a un dioptre pla i tenint en compte l’aproximació paraxial (angles, mesurats en radians, menuts) es compleix:




Full de l'alumnat: refracció amb agulles

Material

  • Cubeta transparent de parets planes i paral•leles (una caixa de bombons és perfecta).
  • 3 agulles.
  • Paper mil·limetrat.
  • Cartró.
  • Aigua.
  • Regle i transportador.


Execució

Omplirem la cubeta amb aigua i la posem sobre el paper mil·limetrat, que es troba damunt del cartró (vegeu la figura 5).
Punxem l’agulla 1 enganxada darrere de la cubeta i en un costat. Punxem l’agulla 2 pegada davant de la cubeta i desplaçada lleugerament de la normal definida per l’agulla 1.
A continuació, punxem l’agulla 3 de manera que observem les tres agulles en línia (fent l’observació de l’agulla 1 a través de la cubeta).
Després, llevem l’agulla 2 i la punxem en un altre punt davant de la cubeta i fem igual que abans amb l’agulla 3.
Fem aquest últim pas una o dues vegades més.
Per acabar, llevem la cubeta i les agulles i extraiem el paper mil·limetrat. Tracem línies rectes des del punt de l’agulla 1 fins als punts deixats per l’agulla 2 i des d’aquests fins als punts corresponents deixats per l’agulla 3.
Nota: és important que els angles descrits per les rectes 1-2 i 2-3 no siguin gaire grans.

 

Qüestionari


Què representen aquestes línies? Calculeu l’índex de refracció de l’aigua, naigua, i comproveu que es compleix la llei de Snell-Descartes.

 

 

  p

   
  p    
  p    




Quina agulla fa d’objecte, quina d’imatge i quina d’observador?

 

 


A partir dels raigs refractats, com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats. A què penseu que es pot deure la diferència?

 

 


Si en lloc d’aigua experimentem amb un altre líquid (oli, benzina), què canviaria?

 





Full de l'alumnat: reflexió amb agulles

Material

  • Mirall
  • 4 agulles.
  • Paper mil·limetrat.
  • Cubeta amb aigua.
  • Cartró.
  • Dues pinces.
  • Regla i transportador.


 

Execució

Aprofitem el muntatge de l’experiència de refracció amb agulles. Canviem el paper mil·limetrat i fiquem el mirall davant de la cubeta (la cubeta amb aigua ens servirà de suport). Amb dues pinces subjectarem el mirall. És important que vigilem la verticalitat del mirall; podrem saber fàcilment si se’n manté la verticalitat si observem que el paper mil•limetrat reflectit pareix una continuació del real.
A continuació, punxem dues agulles (1 i 2) en direcció a algun punt del mirall. Després, punxem dues agulles més (3 i 4) que s’han de trobar en línia amb les imatges (1’ i 2’) que observem en el mirall de les dues agulles anteriors (vegeu la figura 6).
Llevem la agulla 2 i la punxem en un altre punt (l’agulla 1 la deixem), de forma que la direcció cap al mirall canviï. Com a conseqüència d'això, hem de canviar les agulles 3 i 4 perquè estiguin novament en línia.
A continuació retirem el paper mil·limetrat i marquem tots els punts. Finalment unim els punts 1 i 2 per un costat i els 3 i 4 per un altre (dues línies de les agulles 1 i 2 i dues línies de les agulles 3 i 4) i les allarguem fins que es creuen (vegeu la figura 6).

 


 

Qüestionari


Què representen aquestes línies? I el punt on es creuen? Podeu comprovar la llei de la reflexió?

 

 

Quines agulles fan d’objecte, quines d’imatge i quines d’observador? Per què necessitem quatre agulles?

 


A partir dels raigs reflectits, com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats. A què penseu que es pot deure la diferència?

 


Si la reflexió fos difusa en lloc d’especular, què canviaria?




Solucions: refracció amb agulles


Què representen aquestes línies? Calculeu l’índex de refracció de l’aigua, naigua, i comproveu que es compleix la llei de Snell-Descartes.

Les línies que van des del punt de l’agulla 1 fins als punts de l’agulla 2 representen els raigs incidents, mentre que les que van des dels punts de l’agulla 2 fins als punts de l’agulla 3 representen els raigs refractats (figura 6). Mesurem els angles d’incidència i refracció amb el transportador:


El valor experimental coincideix amb molta exactitud amb el valor teòric de la . La llei de Snell-Descartes es compleix en els tres casos.

Quina agulla fa d’objecte, quina d’imatge i quina d’observador?
L’agulla objecte és l’agulla 1.
L’agulla imatge no existeix realment, és virtual i correspon a la visió de l’agulla 1 que fem a través de la cubeta amb aigua.
L’agulla 2 marca un punt del dioptre on té lloc la refracció i serveix per definir un raig refractat dels infinits que ixen de l’agulla 1. També podríem dir que és una agulla que ens serveix per observar un raig incident que es refracta.
L’agulla 3 ens serveix per observar les altres dues en línia i definir el raig refractat del raig incident ja traçat.


A partir dels raigs refractats, com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats. A què penseu que es pot deure la diferència?

De forma teòrica:


De forma experimental, projectem els raigs refractats (línies discontínues) fins que es creuen (vegeu la figura 7). Observem com el segon i el tercer raig es creuen pràcticament en el punt teòric que abans s’ha calculat en l’eix òptic. El primer raig és .
És important que els angles siguin menuts, ja que, si no ho són, la fórmula d’abans no es compleix i s´ cada vegada està més amunt.


Si en lloc d’aigua experimentem amb un altre líquid (oli,benzina), què canviaria?
L’índex de refracció seria diferent i, per tant, la imatge de l’agulla 1 la veuríem en una altra posició i hauríem de punxar l’agulla 3 en un altre punt per veure les tres agulles en línia. En traçar els raigs veuríem que, amb els mateixos raigs incidents, obtenim diferents raigs refractats.




Solucions: reflexió amb agulles

Què representen aquestes línies? I el punt on es creuen? Podeu comprovar la llei de la reflexió?
Les línies que van de l’agulla 1 a la 2 representen raigs incidents al mirall que provenen de l’objecte (l’objecte seria l’agulla 1), mentre que les línies que van de l’agulla 3 a la 4 representen els raigs reflectits que formen la imatge virtual. Els punts on es creuen representen els punts on té lloc la reflexió, és a dir, punts del mirall.
Es compleix la llei de la reflexió, ja que es compleixen les dues condicions:
El raig incident, el reflectit i la normal es troben en el mateix pla i , tal com podem observar en la taula de resultats:




En el segon angle hi ha una diferència d’un grau, cosa que entraria dins de l’error experimental (col•locació de les agulles i traçat dels raigs).


Quines agulles fan d’objecte, quines d’imatge i quines d’observador? Per què necessitem 4 agulles?
Les agulles objecte serien les agulles 1 i 2. En realitat, l’objecte seria l’agulla 1, però com que els raigs objecte que ixen d’aquesta són infinits, necessitem una altra agulla per estudiar un únic raig objecte (línia que passa per les dues agulles). Les agulles imatge són les que veiem reflectides en el mirall (1’ i 2’); per tant, estarien virtualment per darrere d’aquest. Les agulles que fan d’observador serien la 3 i la 4, ja que ens serveixen per observar les agulles imatge en línia i poder traçar el raig reflectit la projecció del qual contindria les agulles imatge. Si només en poséssim una, no podríem traçar el raig.


A partir dels raigs reflectits, com podem calcular la distància imatge de l’agulla 1? Calculeu-ho també de forma teòrica i compareu-ne els resultats. A què penseu que es pot deure la diferència?
Projectem els raigs reflectits (línies discontínues) fins que es creuen (vegeu la figura 8). Aquest punt és la imatge virtual (). De forma teòrica . En mesurar s ens dóna. Per tant,hauria de ser . Aquest últim pas va acumulant els errors experimentals de tots els passos anteriors, és lògic que se’n vaja un poc del valor esperat.


Si la reflexió fos difusa en lloc d’especular, què canviaria?
El mirall no seria tal, sinó que seria una superfície blanca. Seria impossible fer aquesta experiència perquè no es formaria cap imatge.




Sumari  5/8 

Inici

ISSN: 1988-7930    Adreça a la xarxa: www.RRFisica.cat    Adreça electrònica: redaccio@rrfisica.cat  difusio@rrfisica.cat
Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi Casellas, Xavier Jaén, Gemma Montanyà, Cristina Periago, Octavi Plana, Jaume Pont i Ramon Sala.
Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física, Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona

     
Programació web:
Xavier Jaén i Daniel Zaragoza.

Correcció lingüística:
Serveis Linguïstics de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons
Creative Commons License

Recursos de Física col·labora amb la baldufa i també amb ciències Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària (Edita: CRECIM-UAB)