La revolució copernicana

El tema del camp gravitatori de la física de 2n de batxillerat ofereix una bona oportunitat per treballar una mica la història de la ciència i fer referència a un període molt important en la seva evolució. També ofereix l'oportunitat de fer una classe conjunta amb la matèria de Filosofia i recordar alguna temàtica de la matèria d'Història de la Cultura, que es va oferir a l'alumnat durant uns cursos en els currículums establerts per la LOGSE.
La Revolució copernicana ofereix la possibilitat de fer una presentació del tema del camp gravitatori d'una manera un xic més atractiva, com si passéssim una presentació, però amb més prestacions (interacció amb l'alumne, animacions...).
Segons si la presentació es fa a alumnat de ciències o de lletres, es pot insistir més o menys en l'apartat de les mesures de la Terra i del sistema solar; però, en tot cas, sempre són conceptes comprensibles per a l'alumnat de batxillerat.

2. Els estels i les constel·lacions

Aquest fotograma inclou un model del cel de l'hemisferi nord, amb les constel·lacions principals i els estels més brillants: es pot triar l'opció que hi surtin els noms de tots els estels i les constel·lacions o bé triar les constel·lacions una a una, per observar-ne la forma i situar-les en el cel. L'eclíptica hi és representada i es pot comentar la distribució del zodíac..

3. Coneixements dels grecs antics

La teoria aristotèlica de les dues esferes no va ser l'única aportació dels grecs antics. Aquí trobareu una situació dels més coneguts filòsofs-científics de la Grècia antiga: Aristòtil, Plató, Eratòstenes, Tales, Aristarc, Ptolomeu i Eudox, amb les aportacions corresponents.
El fotograma següent explica el càlcul que va fer Eratòstenes de la circumferència de la Terra.
Un altre fotograma, més ampli que l'anterior, conté diverses modelitzacions sobre Aristarc de Samos i els seus càlculs de les dimensions del sistema solar, el seu univers. El càlcul es realitza sense massa complicació matemàtica, només amb semblances de triangles. Es pot imprimir la demostració, en format Word.
.

4. Les dues esferes

Aquí es pot observar el moviment d'un planeta respecte de la volta dels estels fixos, representats pels símbols del zodíac, i com es pot explicar aquest moviment, aparentment caòtic, sense deixar de creure en la perfecció de l'esfera celeste, representada pel moviment circular uniforme. Es pot fer variar la velocitat de l'epicicle i de la deferent i trobar forces trajectòries diferents.
En el fotograma següent, s'estén aquesta modelització als planetes visibles a ull nu. Amb un botó, podem fer aparèixer o desaparèixer els epicicles i les deferents de cada planeta i, si cliquem sobre cada planeta, farem visible la recta visual de cada planeta des de la Terra, fet que ajuda a entendre millor el moviment aparent del planeta respecte de la volta dels estels fixos (en aquest cas, només en dues dimensions). Es pot imprimir amb fons blanc el model amb epicicles i deferents.

5. Copèrnic

Després d'una petita introducció escrita, es proposa una activitat que consisteix a situar el Sol i els planetes als llocs respectius, segons la teoria heliocèntrica. Si s'acaba l'activitat correctament, se salta automàticament al fotograma següent, que és una modelització en moviment del sistema heliocèntric. Com en el model anterior, hi ha la possibilitat de veure les òrbites i les visuals de tots els planetes des de la Terra. També se'n pot aturar el moviment o fer-los avançar pas a pas.
Com en fotogrames anteriors, es pot moure tot el conjunt, arrossegant el Sol, per veure-ho millor, i clicant sobre el text, per ampliar-lo i llegir-lo millor.

6. Tycho Brahe

El sistema mixt de Tycho mereixia un lloc en la història. Era tan difícil el canvi de paradigma que la persona que posseïa les millors dades astronòmiques del moment no va ser capaç d'acceptar-lo i va haver d'inventar aquest sistema, en què tots els planetes giraven a l'entorn del Sol..., però en què el Sol girava a l'entorn de la Terra!

7. Galileo

L'aportació de Galileu, amb la descoberta d'irregularitats i imperfeccions a la superfície de la Lluna i la comprovació que els astres no giraven a l'entorn de la Terra, sinó a l'entorn d'un planeta, va ser decisiva en l'evolució de la cosmologia, malgrat que ell no es va dedicar específicament a l'astronomia. Són dos fotogrames molt simples i entenedors que poden ajudar a entendre el paper de Galileu..

8. Kepler

El model de Kepler, punt de partida de la llei de la gravitació universal de Newton, hi té també un lloc. Cal tenir-ne presents determinats aspectes: les òrbites el·líptiques no tenen l'el·lipticitat real, sinó molt exagerada; no hi ha visuals dels planetes, perquè en aquest model ja no són necessàries, i, finalment, si es clica sobre els planetes, podem sentir-ne el so segons Kepler. Kepler tenia les dues vessants, matemàtica i esotèrica, i creia que a cada planeta corresponia un so característic. No hi ha cap comentari sobre la comparació de la grandària de les òrbites i dels políedres regulars.