))
1) Localitzar els punts d’interferència constructiva
i destructiva d’un so.
2) Dibuixar les línies nodals i les línies d’interferència
constructiva.
3) Comprovar que en qualsevol punt d’una línia
nodal es compleix que la diferència de distàncies als altaveus
és 
, on n
correspon al número de línia nodal (1,
2, 3...).
Treballareu en grups de quatre o cinc alumnes i en
un espai gran on pugueu dibuixar al terra amb guixos (la pista d’esports,
per exemple).
|
 |
Amb l’ajuda de la cinta mètrica, dibuixarem al terra amb el guix blanc una paral•lela a la recta que uneix els dos altaveus i a una distància de 2 m, tal com es veu en la figura 8. Ens mourem al llarg de la paral•lela per tal de
determinar la posició dels punts d’interferència constructiva
i els marcarem amb el guix de color blau. En detectarem la localització
per la intensitat més elevada del so. Dibuixeu les línies nodals alineant els punts verds consecutius començant a partir de l’eix de simetria. Enumereu-les de forma simètrica: 1, 2 i 3.
|
 |
Dibuixeu també les línies d’interferència
constructiva alineant els punts blaus. La línia central (eix de simetria)
serà la línia zero i enumereu la resta de línies (de forma
simètrica): 1
i 2
Amb l’ajut de la cinta mètrica, determineu la distància
de tres punts de la línia d’interferència constructiva que
comença al mig dels altaveus. Seguiu aquest procediment per omplir la
taula de valors següent.
1) Amb l’ajut de la cinta mètrica, mesureu les
distàncies de tres punts de la línia d’interferència
constructiva 1. Seguiu
aquest procediment per omplir la taula de valors següent:
| Punts damunt la línia 1 | R1 (m) | R2 (m) | R1- R2 |
| Punt 1 |
|||
| Punt 2 |
|||
| Punt 3 |
2) Quin valor de R1-R2 esperaríeu trobar? Per què?
3) Què passa si us moveu per una línia nodal
qualsevol?
4) Què passa si us moveu per una línia d’interferència
constructiva?
5) Escolliu set punts situats damunt de les línies,
feu les mesures R1
i R2 als altaveus (tal com
s’observa en la figura 9) i ompliu la taula següent:
| Punts damunt la línia 1 | R1 (m) | R2 (m) | R1- R2 |  |
| Interferència constructiva central 0 |
||||
| Interferència constructiva 1 |
||||
| Interferència constructiva 2 |
||||
| R1 (m) | R2 (m) | R1- R2 |  |
|
| Nodal 1
|
||||
| Nodal 1’
|
||||
| Nodal 2
|
||||
| Nodal 3 |
6) Sobre els valors de la darrera columna, comenteu quins serien
els valors esperats i quins són els resultats obtinguts. Expliqueu-ho
amb detall.
7) Si manteniu la distància entre els altaveus, pronostiqueu
un punt d’interferència constructiva i un de destructiva d’un
so que té una longitud d’ona de 3 metres. Verifiqueu la vostra
predicció amb el generador de sons.
8) Feu un esquema del resultat de l’experiència
anterior.
9) Compareu els resultats experimentals de la qüestió
6 amb els teòrics amb l’ajuda del simulador d’interferències
de FisLab.net. Intenteu justificar les diferències amb
les fonts d’error.
10) Segur que mai heu notat les interferències sonores
escoltant música, encara que ho hagueu fet amb un sistema de dos altaveus?
Expliqueu-ne el perquè.
11) Quin creieu que és el millor lloc (o millors llocs)
per escoltar música amb un sistema de dos altaveus? Justifiqueu la resposta.
12) Què creieu que passarà si la música
és en estèreo?
Autor d'aquesta pągina: Tavi Casellas, professor de Física i Química de l'IES-SEP Montilivi de Gironai Xavier Muñoz, professor de Física i Química de l'institut Ramon Coll i Rodés
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons
