Llicčncia de Creative Commons
El concepte de pressió s’introdueix a 2n d’ESO com a força
que realitza un cos sobre una superfície. A 4t d’ESO, el concepte
s'esten a la força que líquids i gasos realitzen en diferents
punts a causa del seu pes. L’activitat consta de dos grans blocs contextualitzats.
El primer tracta de la pressió hidrostàtica utilitzant el submarinisme
com a context, mentre que el segon tracta de la pressió atmosfèrica
utilitzant el salt des de l’estratosfera de Félix Baumgartner com
a element contextualitzador. L’activitat proposada utilitza dues simulacions
amb les quals l’alumnat pot comprovar les hipòtesis inicials, analitzar
els diferents paràmetres que influencien la pressió i arribar
a la seva expressió matemàtica. Finalment es proposen diversos
exercicis d’aplicació.
Aquesta proposta s'ha elaborat partint dels objectius (Grup de Disseny i Implementació
d'Activitats Digitals (DIATIC) dintre del projecte de recerca ADIGIC)
tenint en compte el contingut del currículum de 4t d'ESO de Física i Química: Anàlisi experimental de la pressió exercida per sòlids, líquids i gasos. Identificació de les variables que influeixen en el valor de la pressió atmosfèrica.
L’activitat està dirigida a quart d’ESO. La durada prevista
és de 4 hores.
Una possible temporització és:
L’alumne ha de conèixer el concepte de pressió, però no ha d’haver treballat la pressió hidrostàtica.
L’activitat està dissenyada perquè l’alumnat
treballi de forma autònoma en grups de dos. Cal insistir que cada alumne
es llegeixi atentament el text de l’activitat. És interessant fer
posades en comú després de cada part per comprovar que s’ha
entès i veure els dubtes que s’han generat.
L’activitat comença amb la lectura de l’apartat “Vaixells
enfonsats”. Opcionalment es pot llegir l’article de l’annex.
Abans de començar l’estudi de la pressió hidrostàtica
cal remarcar la pregunta que motiva l’activitat “Sota pressió”
L’estudi de la pressió hidrostàtica es realitza amb una
simulació. Després de l’exploració inicial, que serveix
per comprendre què permet fer el simulador, es fa una anàlisi
qualitativa per deduir de quines variables depèn la pressió hidrostàtica
i de quines no. El treball d’aquesta part permet fer aflorar idees prèvies.
La segona part de l’activitat busca que l’alumnat faci un treball
quantitatiu, semblant a l’experimental, per trobar la relació entre
la pressió i les variables (densitat, gravetat i profunditat). Al final,
l’alumnat ha d’arribar a relacionar-les matemàticament. Finalment
s’hi inclou l’efecte de la pressió atmosfèrica en
la pressió real que hi ha en un punt del líquid.
L’estudi realitzat permet aplicar el concepte de pressió hidrostàtica
a situacions reals en “La pressió que suporta el submarinista”.
L’activitat continua amb el visionat del vídeo “El salt estratosfèric”
i la predicció de la variació de la pressió atmosfèrica
amb l’altura. S’utilitza una simulació que permet obtenir
fàcilment les dades necessàries. Cal assenyalar que en la simulació
el volum del globus no canvia mentre va pujant. Per acabar, l’apartat
“Un gran salt” aprofundeix en l’equipació del saltador.
Com a cloenda es proposen unes qüestions finals d’aplicació.
L’alumnat ha de disposar d’ordinadors amb connexió a Internet i amb el Java actualitzat.
Autor d'aquesta pągina: .Maria Mercè Andrés és professora de Física i Química a l'institut Viladecavalls ; Montserrat Enrech és professora de Física i Química a l'Institut Montserrat Roig de Terrassa ; Maria Teresa Pujol Bosch és professora de Física i Química a l'institut Arraona de Sabadell. Maria Dolors Ribera i Vall és professora de Física i Química a l'Institut de Matadepera.
Aquesta
obra estą subjecta a una
Llicčncia
de Creative Commons