La dilatació del temps I.

En Joan i l’Ester són una parella de anys. Tenen dos fills bessons: l’Alba i en Roger. Els dos joves pares són científics i han construït una nau de dues places capaç de viatjar a velocitats molt properes a la de la llum.En el moment en què els seus dos fills van complir un any, els dos científics van decidir experimentar amb la seva nau. Viatjarien durant anys, d’anada i de tornada. L’objectiu del viatge seria doble: d'una banda, intentar arribar molt prop de l’estrella Alfa de la constel·lació del Centaure, que és la més propera a la Terra. De l'altra, experimentar quins problemes de salut podrien trobar-se en un viatge d’aquestes característiques. Decidiren que serien l’Ester i en Roger, els que hi embarcarien, per retornar al cap de 8 anys amb moltes dades d’investigació espacial i biològica. En Joan i l’Alba els estarien esperant. I així es va fer.
L’Ester va programar per a la nau una velocitat de . Amb anys havien d’arribar a una distància de . L’estrella Alfa Centauri és a . Per tant la podrien observar relativament de prop.
Van passar anys a la nau. El mateix dia que en Roger celebrava amb la seva mare el cinquè aniversari, ella va mirar el comptador de quilòmetres de la nau. Marcava i no hi havia cap rastre d’Alpha. L’Ester va revisar-ho tot i va comprovar que tot era correcte. Va fer un senzill càlcul:

- Si hem recorregut vegades més del que estava programat en anys, la nostra velocitat ha estat vegades més gran que la que prevèiem; per tant, només hi ha una conclusió: la teoria de la relativitat d’Einstein és equivocada.

Fig. 1: Albert Einstein (14 de març del 1879 - 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX. La foto de la figura va ser feta en una visita realitzada a Barcelona l'any1923.

Ella i el seu fill havien aconseguit viatjar a , és a ddir, vegades més ràpid que la llum !!! Aquesta proesa era el millor regal que li podia fer al seu fill Roger de anys. Molt contenta, es disposà a viatjar de tornada cap a la Terra. D’altra banda, no van experimentar cap dificultat de tipus biològic, raó per la qual en arribar a la Terra tindrien moltes coses per celebrar.
Passats anys més a la nau, van arribar a la Terra. Però ningú feia cas dels seus senyals de ràdio quan ja hi estaven a molt poca distància. La nau aterrà en un gran descampat. No hi havia ningú, però a prop veieren una carretera i s’hi quedaren esperant que passés algun cotxe. Era el dia del novè aniversari d’en Roger. L’Ester li digué:

- Roger, ben aviat celebrarem tots junts i a casa el teu aniversari, els teus anys, i el de la teva germaneta Alba, de qui tantes vegades t’he parlat durant el viatge.

Mentre deia això, un cotxe es va parar. Van saber que es trobaven molt prop de la ciutat on vivien.

Fig. 1: El físic francès Paul Langevin ((París, 1872 - 1946) ) il·lustrà, amb la paradoxa dels bessons, l'existència de temps diferents en funció de la velocitat, una velocitat que dilata el temps.

A mesura que s’anaven acostant a la ciutat, l’Ester estava inquieta en no reconèixer res. No semblava pas que fos casa seva, aquella ciutat. El conductor els va ratificar que era el lloc on anaven. L’Ester va començar a pensar i a lligar caps: el cotxe era molt estrany, la manera de vestir del conductor també i el lloc estava molt canviat. Mentre anava pensant tot això, va veure un calendari dins el cotxe. Marcava l’any 2090!. Ella havia sortit de la Terra l’any 2010 ! No podia ser!
Arribaren a la ciutat i en baixar del cotxe l’Ester, molt nerviosa, va començar a buscar el carrer on vivien. Un cop arribats, va veure que tot estava molt canviat. Va trobar la porta del que creia que era casa seva i hi va trucar. Uns senyora de mitjana edat va obrir . L’Ester es va identificar però la senyora no va entendre res; només li va donar el nom de la persona que li havia venut aquella casa: una anciana de 81 anys que es deia Alba i que ara vivia davant mateix, a l’altre costat del carrer.
A l’Ester se li va glaçar la sang! Va mirar el seu fillet de anys i li va dir:

- Perdona’m fill, la teva mare ha estat massa orgullosa. Einstein tenia raó. No es pot sobrepassar la velocitat de la llum. He fracassat!

En Roger no entenia res.
Van passar a l’altra banda del carrer i van trucar a la porta indicada. Una senyora gran de anys els va rebre i els va conèixer. Era l’Alba, la germana bessona d’en Roger. El seu pare, en Joan, li havia parlat del seu germà i de la seva mare. I en el seu moment, quan va reconèixer l’error que havien comès i abans de morir, li va dir que els esperés. L’anciana filla i la jove mare es van abraçar. El pare mort; la filla Alba de anys, la seva mare; l’Ester, de , i l’altre fill, germà de l’Alba, en Roger, de anys van ser tots víctimes de la dilatació del temps.

Fig. 1:La teoria de la relativitat va tenir i té una forta influència en tots els àmbits de la societat. La persistència de la memòria, popularment coneguda com Els rellotges tous, és una de les més reconegudes obres de Salvador Dalí (Figueres, 11 de maig de 1904 – íbidem, 23 de gener de 1989). Es tracta d'un oli sobre tela de 24 x 33 cm que l'artista empordanès pintà el 1931.