Caiguda d'un imant per dins un tub d'alumini

Solucions

Quina gràfica s'obté amb el sensor?
Vegeu la figura 6.

Compareu la vostra predicció amb els resultats obtinguts.
La resposta dependrà de l'encert en la predicció dels alumnes.

Descriviu el que observeu en la gràfica.
Mentre l'imant cau, el sensor de força marca més. La lectura no canvia quan es deixa caure una massa igual però no magnètica per dins el tub.
Si es pesa l'imant, el pes és el valor de l'increment de la força durant la caiguda.

 

Podeu donar una explicació detallada del que succeeix?
La caiguda de l'imant per dins el tub genera corrents elèctrics en el metall del tub. Aquests corrents creen un camp magnètic oposat al de l'imant (llei de Faraday-Lenz). La força magnètica que actua sobre l'imant el frena en la caiguda lliure. La força de reacció a aquesta força sobre l'imant actua sobre el tub. Per tant, el sensor de força marcarà el pes del tub més aquesta força de reacció.
El fet que l'increment del que marca el sensor sigui igual al pes de l'imant indica que aquest cau per dins el tub a una velocitat constant.




En la figura 3 feu un diagrama clar amb totes les forces que intervenen en el procés: pes de l'imant, pes del tub, forces magnètiques i totes les seves reaccions.
PI :pes de l'imant
PT : pes del tub
FB : força magnètica sobre l'imant
P'I : reacció del pes de l'imant (aplicada sobre el centre de la Terra)
P'I : reacció del pes del tub (aplicada sobre el centre de la Terra)
F'B: reacció a la força magnètica (aplicada sobre el tub)

 

En iniciar l'experiència, heu mesurat els pesos de l'imant i del tub. Ara comproveu el que ha de marcar el sensor mentre l'imant cau a una velocitat constant.
Com que l'imant es mou amb velocitat constant, la força magnètica i el pes de l'imant són iguals (FB = PI). El valor de la reacció de la força magnètica aplicada sobre el tub és igual al de la força magnètica sobre l'imant (F'B = FB ). Així doncs, sobre el tub actua una força total F = PT+F'B , que és la que ha d'equilibrar el sensor de força.
En la gràfica d'exemple podem observar que l'imant hauria de pesar 1,8 N – 1,55 N = 0,25 N
.

En la figura 4 es representen les espires (imaginàries) per on circulen els corrents induïts de Foucault; indiqueu el sentit de rotació del corrent i expliqueu-ne el perquè.
Si ens fixem en l'espira inferior, observarem que el flux de camp magnètic que la travessa augmenta en apropar-se a l'imant, de manera que, segons la llei de Lenz, s'indueix un corrent a l'espira que crea un camp magnètic que contraresta aquesta variació. El camp magnètic creat per l'espira ha de ser vertical i camp amunt i l'origina un corrent que gira en sentit antihorari.
A l'espira superior succeeix just el contrari: el flux que travessa l'espira disminueix i, per tant, el corrent induït en l'espira ha de crear un camp magnètic que tendeixi a augmentar-lo (el corrent originat girarà en sentit horari).

Mentre l'imant cau, els corrents induïts (de dalt i de baix) actuen com si es tractessin d'imants. Els podeu dibuixar, a la figura 5, amb la seva polaritat correcta? Raoneu-ho..
Els dos imants tenen polaritat oposada. Els dos imants induïts s'oposen a la caiguda de l'imant real. La polaritat dels imants s'explica a partir del corrent induït a les espires (exercici anterior). .


Si feu un balanç energètic de l'imant, comprovareu que sembla que l'energia no es conservi atès que l'imant cau a una velocitat constant: inicialment té una energia potencial gravitatòria i energia cinètica, i finalment disminueix l'energia potencial gravitatòria però manté l'energia cinètica. En què s'ha transformat l'energia que s'ha perdut en la caiguda de l'imant?
Aquesta energia "perduda" s'ha transformat primerament en energia elèctrica dels corrents induïts i posteriorment es transforma en energia calorífica (efecte Joule), és a dir que el tub finalment s'hauria d'escalfar lleugerament. Però l'efecte és molt petit i, a més, el tub metàl·lic és un bon conductor tèrmic, de manera que aquesta calor generada passa ràpidament a l'atmosfera.

Autor d'aquesta pągina: Josep Coromines és professor de física i química a l'Escola Pia de Sitges.

 

Aquesta obra estą subjecta a una
Llicčncia de Creative Commons
Creative Commons License